- Títol: «Els homes que no estimaven les dones»
- Pros: La trama és molt àgil i està ben teixida malgrat la dificultat del muntatge, que va realitzar entrellaçant les dues històries. Els personatges no són plans, sinó plens de problemes, dubtes i defectes. El misteri et té pendent de la història fins al final.
La crítica a la societat sueca que roman al rerefons. - Contres: És possible que el fet que l’autor fóra periodista l’impulsara a incloure de vegades un excés d’informació que no sempre aporta coses interessants al relat i que en ocasions el fa més pesat. Per altra banda, la Lisbeth Salander no necessitava, a més de tot el que té, ser bisexual perquè per si mateixa ja té prou característiques peculiars (un excés de peculiaritats pot tornar quelcom interessant en ridícul). Sembla que per alguna raó (potser una fantasia sexual) l’autor s’hi haja empenyat, però el personatge no ho transmet en cap moment ni sembla quelcom rellevant. Obligar als personatges a ser d’una determinada manera és molt perillós perquè sovint els corromp.
Tampoc m’agrada el tractament de la paraula «hacker», ja que la Lisbeth, més aviat, és una cracker. Tanmateix, és possible que el problema en realitat siga meu, ja que per a mi la paraula hacker té unes connotacions ètiques i de transmissió del coneixement sense restriccions molt fortes. Per últim, hi ha coses que fa que són pràcticament impossibles, com ficar-se a l’ordinador d’un altre i copiar-li el contigut de tot el disc dur. Malgrat això, en aquest univers literari podem assumir tranquil·lament que la Lisbeth Salander és tan intel·ligent que pot fer-ho. - Veredicte: En general, m’ha sorprés per a bé i m’ha deixat amb les ganes de llegir la segona part. No em fa vergonya admetre que els meus prejudicis estaven equivocats. Si faig suposicions abans de llegir el llibre és per a emportar-me, de tant en tant, aquestes sorpreses.
Notes soltes
Els recursos que utilitza per a enganxar són:
- Personatges molt potents, amb personalitat i amb un passat que fan ganes de descobrir: Lisbeth Salander, Erika, Mikael
- Dosificació de la informació. Per una banda, manté el misteri. Per l’altra, el canvi àgil entre les dues històries fa que no arribem en cap moment a avorrir-nos. El final fins i tot deixa nusos solts que fan venir ganes de llegir la següent part.
Crec que el fet que la història succeïsca en un país molt poc conegut la fa més interessant. Ja no parlem dels Estats Units ni de l’Estat Espanyol, sinó d’una part d’Europa que en general desconeixem.
Els personatges no són plans perquè la història no se sosté només sobre la narrativa (el «què passa»), sinó també sobre la reflexió (qüestionaments que responen al «per què» passa). Això la diferencia de la majoria de best-sellers.
La descripció dels personatges de la família Vanger està molt treballada, així com tota la seua història passada. Si no fóra d’aquesta manera, costaria molt més entendre la novel·la. L’autor ja va veure que al lector cal explicar-li les coses amb paciència, sense presses.
del.icio.us
todos mis posts
Ningún comentario